Mes: Març de 2021

Barcelona ReAct, diàleg per reactivar una ciutat més competitiva i resilient

Publicat a per Comunicació

Del 13 al 16 d’abril, més d’un centenar de veus locals, nacionals i internacionals es reuniran a les jornades Barcelona ReAct, un gran esdeveniment per repensar conjuntament com construir una ciutat més resilient, competitiva i sostenible.

Un any després de l’inici de la pandèmia, la ciutat reuneix a les jornades Barcelona ReAct un ampli ventall d’actors que representen les tendències i els moviments socials amb què la ciutat vol establir sinergies i compartir el projecte de recuperació econòmica per als propers anys.

Objectius del Barcelona ReAct

L’objectiu del Barcelona ReAct és, en primer lloc, explicar la nova agenda econòmica per a Barcelona per a la propera dècada, el Barcelona Green Deal. Aquest full de ruta marca la visió de promoció econòmica competitiva i sostenible, que inclou projectes com el futur del 22@, la transformació del Port Olímpic, la reeconomització, necessària i urgent, del centre de la ciutat per fer-lo més resilient i equilibrat, o els projectes vinculats a la consolidació de la capitalitat global.

A més, l’esdeveniment servirà per compartir l’agenda de transformació econòmica amb la ciutadania, amb experts internacionals i amb els principals operadors globals, i per reafirmar Barcelona com una ciutat global on invertir o desenvolupar projectes vitals, professionals o de recerca i de creació de talent internacional.

Repensar la ciutat des de tots els àmbits

Durant les jornades s’intercanviaran propostes i s’analitzarà l’impacte i l’evolució de grans sectors implicats en la recuperació econòmica, com:

  • La tecnologia i la innovació
  • La nova mobilitat
  • L’economia verda
  • Les iniciatives de salut digital i ciència
  • L’economia blava (sostenible i vinculada a l’aigua i al mar)
  • La indústria 4.0
  • Les indústries creatives
  • L’economia del visitant
  • La revolució dels aliments intel·ligents

També s’hi compartiran experiències d’altres ciutats amb la voluntat de teixir una xarxa de metròpolis resilients. Com a conclusió del Barcelona ReAct, s’elaborarà un manifest amb els deu punts clau per reactivar la ciutat, una guia per al futur econòmic de Barcelona.

Les veus de la reflexió

Entre els ponents destaquen la sociòloga i creadora del concepte de ciutat global, Saskia Sassen; l’urbanista i assessor de ciutats de tot el món Greg Clark; el director d’ISE, la fira audiovisual més gran del món, Michael Blackman; l’expert en acció climàtica i membre fundador de Greenpeace Remi Parmentier; la consellera delegada del projecte europeu EIT Urban Mobility, Maria Tsavachidis, o l’enviat especial de l’ONU per als oceans, Peter Thomson.

Les sessions que formen part del programa del Barcelona ReAct tindran un format híbrid (presencial i en línia) i hi participaran agents econòmics, socials i culturals destacats.

Augmenten els ciberatacs durant la pandèmia

Publicat a per Comunicació

La pandèmia de la covid-19 ha comportat una transformació digital en tots els àmbits: les escoles es van veure obligades a impartir les classes i tota la relació amb l’alumnat a través d’internet i una gran part de les empreses van instaurar el teletreball entre els seus equips i algunes ho mantindran o ho combinaran amb l’activitat presencial a l’oficina.

Però no només això, un estudi confirma que la creació de nous dominis a Europa creix un 20% a causa de la pandèmia, aquest augment es deu molt probablement al fet que molts negocis han hagut de transformar-se i fer-se presents a internet per continuar oferint els seus productes i serveis als clients.

No obstant això, la transformació digital també té un costat negatiu, i és que l’augment dels ciberatacs durant el 2020 ha estat exponencial, i la meitat es deuen a l’augment del teletreball provocat per la pandèmia: “Més de la meitat de les organitzacions no estaven preparades per a la digitalització que ha calgut per implementar el teletreball”, assegura un estudi fet per ACCIÓ i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

El mateix estudi afirma que “es calcula que l’any 2021 cada 11 segons hi haurà un ciberatac a escala mundial. Aquesta dada ha augmentat significativament els últims anys: el 2016 la mitjana era de 40 segons.”

Dos dels atacs informàtics més habituals són, d’una banda, el ransomware, un programari maliciós o virus que xifra tot el contingut d’un ordinador i demana un rescat per desxifrar-lo. Si entra en una empresa i en xifra tots els ordinadors, és una catàstrofe. D’altra banda, el phishing, o frau a través de la suplantació d’identitat, que es dirigeix tant a empreses com a particulars: reben un missatge via correu electrònic o mòbil que demana dades o contrasenyes. Un dels fraus més habituals és fer-se passar per una entitat bancària, enviar un missatge per demanar que es confirmin l’usuari i la contrasenya i, a partir d’aquí, ja es té accés al compte corrent.

Com es poden identificar els fraus a través d’internet?

Una manera ràpida d’identificar-los és observant el domini al qual ens volen dirigir. En aquests tipus de frau, tant el ransomware com el phishing, és probable que intentin suplantar la identitat d’organitzacions reconegudes, ja sigui per fer-nos descarregar un virus o per tenir accés a les nostres dades d’usuari. Però una dada important que no podran suplantar és el domini de l’organització real.

Seguint amb l’exemple del banc, imagina’t que contacten amb tu del teu banc, “Banc segur”, i que saps que la seva pàgina web és bancsegur.barcelona. Si reps un correu o missatge d’aquest banc que et demana que accedeixis a una pàgina que sigui bancsegur.xxxxx.barcelona, això et dona pistes que es tracta d’un frau. Per què? Doncs perquè en aquest cas el domini és xxxxx.barcelona, i bancsegur.xxxxx.barcelona és un subdomini. És a dir, sempre ens hem de fixar en el que hi posa just abans de .barcelona (o .cat, .com, .es, etc.).

Si tot i així tens dubtes, el més recomanable és no respondre al missatge i contactar amb l’organització per altres vies, ja sigui el telèfon d’atenció al client, les xarxes socials o el correu de contacte que tenen al web que consultis habitualment.

Més dones al sector tecnològic, menys bretxa digital de gènere

Publicat a per Comunicació

En marxa una nova mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona que actualitza l’estratègia municipal per combatre la bretxa digital de gènere i promoure l’equitat en les TIC. En total són una cinquantena d’accions per incrementar la presència de les dones en el mercat tecnològic, impulsar la formació digital i promoure les carreres científiques entre les nenes.

Amb un pressupost de dos milions d’euros i un full de ruta a tres anys vista, la nova mesura de govern per a l’equitat de gènere en els entorns tecnològics dona un nou impuls a la promoció de les dones en l’àmbit digital i potencia la perspectiva feminista en la construcció d’una societat cada cop més tecnificada.

Assolir la igualtat en l’àmbit tecnològic és fonamental per construir una societat més justa, que garanteixi les mateixes oportunitats a les dones i les nenes a l’hora de dedicar-se professionalment a una carrera científica o tecnològica. Aquesta reivindicació també forma part de la lluita feminista, i enguany, per la campanya del 8 de març, adopta la iconografia d’una onada col·lectiva i combativa.

Situació de les dones en el sector de les TIC

Tot i que Barcelona és pionera i capdavantera en l’àmbit tecnològic, calen més accions per consolidar un model de ciutat més paritari i equitatiu en creació, disseny i producció de tecnologia. Actualment les dones només ocupen el 26% dels llocs de treball vinculats al sector de les TIC, i només el 8,6% de posicions tècniques.

La baixa presència de les dones en el mercat laboral digital en reforça encara més la discriminació i la invisibilització en l’àmbit tecnològic i científic i els en dificulta l’accés.

Quatre línies estratègiques per combatre la bretxa digital

La nova mesura de govern s’articula en quatre grans objectius i 51 accions específiques:

  1. Facilitar l’accés laboral de les dones al sector de les TIC: inclou la creació de programes de formació digital i de llocs de treball, com el pla de capacitació BCNFem Tech, destinat a incorporar al mercat laboral una cinquantena de dones en situació vulnerable com a professionals de la programació i el desenvolupament de webs.
  2. Donar suport a les dones del sector TIC: és necessari visibilitzar i reconèixer la contribució de les dones al desenvolupament de les indústries tecnològiques, a més de fomentar-ne la participació en les polítiques públiques. En aquest sentit, la mesura recull la creació d’una xarxa de dones BCNFem Tech i l’impuls de projectes de dones tecnòlogues emprenedores.
  3. Més contractació pública de dones: es preveu la incorporació de clàusules de gènere als contractes amb proveïdors del sector tecnològic, a més de la creació d’un equip intern de dones tecnòlogues que potenciï la formació digital de les treballadores municipals.
  4. Nenes científiques i tecnòlogues: fomentar les carreres científiques i tecnològiques entre les més petites és fonamental per assegurar l’equitat en la societat digital del futur. Per garantir aquesta equitat, el full de ruta inclou una iniciativa de Steam per a nenes de primària en col·laboració amb el Mobile World Congress i acords amb universitats per incrementar la presència de dones en els estudis tecnològics.