A .barcelona inaugurem una secció que parlarà d’altres ciutats amb domini propi. Un dels exemples més coneguts és el d’Estocolm, que en pocs anys ha aconseguit que el .stockholm sigui el domini per a tots els webs relatius a l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Tot un exemple de l’ús i la implantació d’un domini de ciutat.
En aquesta entrevista parlem del domini
.stockholm amb Marcelle Abou Haidar Johansson, cap de projectes del Departament
de Comunicació de l’Ajuntament d’Estocolm.
Marcelle, quin és el teu rol dins
l’organització .stockholm?
Abans de treballar com a gestora de
projectes al Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Estocolm, havia
treballat amb el registre dels dominis .se i .nu. Gràcies a aquests
coneixements previs, el 2016 em van demanar que m’incorporés al Departament de
Comunicació de l’Ajuntament per gestionar el projecte del llançament del TLD
.stockholm.
Des de llavors que treballo en la
implementació del TLD en les comunicacions en xarxa, així com en
l’actualització i el desenvolupament dels nous webs de l’Ajuntament d’Estocolm.
El perfil de l’usuari del .stockholm és
exclusivament institucional, tot i que s’anirà obrint gradualment a altres
usuaris privats. Quins creus que seran els perfils més interessats a fer servir
aquest domini?
Com que vam fer un “llançament intern” del
.stockholm només per a l’organització de la ciutat, esperàvem que això donés al
TLD un estatus d’identitat, de pertànyer a Estocolm. Per tant, crec que aquest
domini serà més interessant per a empreses i organitzacions que tenen una
identitat molt lligada a la ciutat d’Estocolm.
Aquests anys hem rebut diverses consultes
de petites i mitjanes empreses de la ciutat que han demanat de poder registrar
un domini .stockholm. Ens basem en això per creure que serà el perfil més
interessat en el domini.
Quins valors de la ciutat d’Estocolm són
els més reconeguts pels usuaris d’aquest domini?
D’ençà que vam incorporar les noves pàgines
web amb .stockholm, el domini representa una tecnologia més avançada i moderna,
una millor adaptabilitat als usuaris i més accessibilitat web. A més d’una
forta identitat amb la ciutat d’Estocolm.
Ens podries explicar el cas d’èxit més
representatiu del domini .stockholm?
Personalment, m’encanta la feina que hem
fet amb el web principal de l’organització de la ciutat. És un multisite
en què convergeixen visualment i tècnicament diversos llocs web més petits.
Cadascun d’aquests llocs és un servei específic que ofereix la ciutat. Per
exemple, un centre de preescolar (förskola en suec), un centre d’atenció
a la tercera edat, serveis per a empreses, etc. Tots tenen el seu propi domini
.stockholm. Això ajuda molt a comunicar específicament sobre aquest servei en
concret. Fent servir un dels exemples anteriors, si volem que la gent inscrigui
els seus fills a preescolar, els conduïm a förskola.stockholm. Allà recollim
tota la informació necessària sobre com fer la inscripció, a més de tot allò
relatiu a aquest servei.
Això suposa un canvi respecte a
l’estructura del nostre antic web, en què cada informació s’agrupava en el
mateix lloc en estructura d’arbre. Al final eren més de tres mil pàgines, cosa
que dificultava bastant trobar la informació que es buscava. Fins i tot els
enllaços directes eren més llargs. De la nova manera és més directa i
entenedora.
D’entre tots els dominis de la ciutat,
quin és el teu referent i per què?
Els dos primers llocs web que vam fer,
förskola.stockholm (preescolar) i äldreomsorg.stockholm (gent gran), van servir
per provar la nova estructura i són els que fa més temps que conviuen amb els
ciutadans. Per això els tenim molta estima, i a més, són els més populars.
Tot i això, els meus preferits són
äldreomsorg.stockholm i motionera.stockholm. En primer lloc perquè vaig
treballar personalment en la conceptualització i posada en marxa d’aquests dos
llocs, però també perquè el resultat va ser una gran millora respecte a com
s’accedia anteriorment a la informació. També són molt bonics visualment, i els
dominis són molt encertats comunicativament. És una de les principals raons per
la qual m’encanta treballar a l’Ajuntament d’Estocolm amb el domini .stockholm.
Com es va decidir que el domini
.stockholm fos exclusivament d’ús institucional?
Va començar per casualitat. Hi ha certes
lleis i certs reglaments que prohibeixen a l’Ajuntament cobrar per un servei o
obtenir-ne beneficis, si no és que es decideixi des de l’Ajuntament mateix o a
través d’una de les seves empreses. Com que el termini per sol·licitar la
titularitat del domini .stockholm era més curt que el temps que es trigaria a
prendre la decisió sobre això, l’equip que treballava en aquell moment per
sol·licitar el domini .stockholm va decidir que només el faria servir per a ús
institucional.
Per descomptat, el pla era obrir-lo més
endavant al públic general. Tot i això, ara que l’utilitzem d’aquesta manera,
ens sembla molt natural i la millor decisió per a la ciutat d’Estocolm.
Com va ser el procés de canviar totes
les pàgines web de l’Ajuntament de .se a .stockholm?
La feina més feixuga va ser convertir
stockholm.se en diversos llocs web més petits amb dominis .stockholm. Aquest
procés en molts moments va ser un repte. El més important va ser la feina
prèvia, tenint en compte que cada servei municipal està descentralitzat i la
majoria d’ells tenen gestors propis i el seu propi personal de comunicació. En
la majoria dels casos, la nostra oficina central de comunicació va topar amb la
por de comunicar a la resta de l’organització municipal que volíem modificar
tots els dominis d’un dels llocs web més grans de Suècia.
La nostra agència de consultoria web també
tenia molt pocs coneixements de com fer aquest tipus de tasca, de canviar a un
TLD que no s’havia utilitzat mai abans. Així que al començament també es van
mostrar molt cautelosos i reticents.
Però parlar amb altra gent del sector dels
noms de domini, observar l’experiència d’altres ciutats, regions i marques per
veure com treballaven amb els seus dominis, ens va ajudar a elaborar un pla
d’acció per al canvi.
El que ens feia més por era perdre el trànsit
dels motors de cerca, que era aproximadament el 60% del total en l’antic web.
Amb el treball d’investigació previ vam arribar a la conclusió que el més
important era assegurar-nos que tots els nostres visitants seguissin trobant el
que cercaven. Així, cadascuna de les pàgines de l’antic web va ser assignada a
una nova pàgina del nou web. Com que ens vam esforçar a eliminar el text
innecessari i netejar el que hi havia, el resultat va ser que a vegades deu o
fins i tot vint pàgines van ser redirigides a una sola pàgina del nou lloc web.
Es van fer 301 redireccions d’enllaços antics!
Tal com havíem previst, els primers mesos
vam caure pel que fa a SEO, però després ens vam recuperar. També vam posar en
marxa els minillocs web independents d’un en un, i els vam enllaçar tots junts.
Així, els dos primers webs de preescolar i de gent gran van ajudar a d’altres
webs posteriors, ja que havien aconseguit un bon posicionament.
Com a complement d’aquesta feina, estem
canviant els altres dominis de la ciutat (a part de stockholm.se) al nou
.stockholm. Aquesta feina encara està en curs, però resulta més senzilla ara
que hem superat la feina feixuga del principi.
La gent identifica el domini .stockholm
amb l’Ajuntament de la ciutat? Creus que és un canvi positiu?
M’agradaria poder dir que sí de seguida,
però sincerament crec que hi ha dos tipus de persones: les que s’interessen pels
noms de domini i s’hi fixen i les que senzillament volen arribar a la
informació que necessiten. Les primeres sí que es fixen en la URL i
identifiquen .stockholm amb l’Ajuntament. Les segones probablement ni s’han
adonat que hem canviat el domini, tot i que el facin servir diàriament. Aquestes
són el grup més nombrós, i també la raó més important del nostre gran
posicionament als motors de cerca. Ja que sense aquesta eina no ens trobarien
mai.
En general veiem un canvi molt positiu i
estem molt contents amb les reaccions dels visitants als nostres llocs web. Tot
això gràcies a la feina que hem realitzat amb el web, treballant amb la nostra
identitat, el perfil de marca, el contingut, les proves d’usuari, l’accessibilitat
i la SEO, entre d’altres.