Nou programa per digitalitzar l’economia social i solidària

El programa MatchImpulsa neix per fomentar la digitalització de l’economia social i solidària (ESS) i l’economia col·laborativa. L’objectiu del primer programa de la Càtedra Oberta en Economia Digital, ofert amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que les entitats i empreses d’aquest àmbit entrin de ple en l’economia digital en un moment de canvi que s’ha accelerat des de l’inici de la pandèmia.

El nou programa segueix les línies marcades per l’estratègia de ciutat d’ESS 2030, que identifica el repte de la digitalització i la creació de plataformes digitals com un dels objectius principals. A aquests objectius s’hi suma la voluntat d’incloure-hi la perspectiva feminista, de pal·liar l’increment de les desigualtats de gènere en processos de digitalització i d’accelerar l’adopció de mesures d’igualtat en els entorns digitals de les empreses.

La nova Càtedra Oberta té un import total fins a finals del 2021 de 701.500 euros, dels quals l’Ajuntament de Barcelona n’aportarà el 55%, destinats a finançar projectes d’ESS i d’economia col·laborativa, assessorar-los i oferir-los mentoriaenfortir les relacions en sectors concrets i fomentar la col·laboració entre projectes.

El programa s’estructura en tres línies estratègiques:

  • La digitalització d’entitats i empreses, i la creació i reforç de plataformes digitals: es posen en marxa tres programes per acompanyar i ajudar, en diferents graus, cent empreses i organitzacions a madurar la seva estratègia digital, adaptar el seu model d’organització al teletreball i començar a treballar amb plataformes digitals o crear-ne una de pròpia.
  • El reforç d’ecosistemes clau de l’ESS a Barcelona: en especial, el de l’agroecologia —l’any en què Barcelona és capital mundial de l’alimentació sostenible— i el del feminisme digital, que té per objectiu teixir un ecosistema de pràctiques i valors feministes de l’economia digital a Barcelona i crear un recurs per a l’empoderament de les dones i la promoció de masculinitats alternatives.
  • Grups d’experts en tecnologia, igualtat i universitat-empresa, per oferir recursos que permetin avançar en la digitalització amb la guia dels qui més en saben.

MatchImpulsa es durà a terme entre el 25 de maig i el 31 de desembre de 2021, i per participar-hi cal inscriure’s al web matchimpulsa.barcelona.

Primera reunió anual de l’ICANN70

L’ICANN70 Community Virtual Forum és la primera reunió anual de les tres que cada any manté l’entitat que regula les dues infraestructures tècniques bàsiques de la xarxa: els dominis i les adreces IP que permeten trobar els continguts que s’allotgen a internet.

Aquesta reunió és la quarta que es fa en format virtual, tenint en compte la impossibilitat de reunir un nombre tan gran de representants de governs, associacions i indústria.

Aquesta primera reunió de l’any serveix per planejar els esforços que duran a terme els diversos grups de treball durant la resta de l’any. Enguany aquests grups de treball se centraran a desenvolupar mecanismes que permetin contactar els titulars de dominis sense comprometre’n la privacitat i millorar l’eficiència del treball en remot de l’ICANN. El grup que ha estat analitzant l’impacte dels nous dominis a internet ja ha entregat el seu informe, i es comença a plantejar com s’ha d’obrir la porta a nous dominis.

Durant la reunió s’han tractat extensament dos temes que afecten directament els usuaris d’internet, sobretot a Europa: els delictes que es cometen per internet fent servir els noms de domini i el nou marc legal europeu de dret d’internet.

Delictes amb noms de domini

Els darrers anys s’ha vist un gran increment de la comissió de delictes a internet, especialment els que fan servir els noms de domini per enganyar els usuaris mostrant-los pàgines que semblen oficials o fent servir adreces de correu per enviar missatges fraudulents.

Els registres d’internet són un element clau per identificar el funcionament d’aquests delictes, i treballem en iniciatives tècniques i normatives que ens permetran donar més seguretat als nostres usuaris.

Nou marc legal europeu

La Comissió Europea ha elaborat un conjunt de normes noves que suposaran més protecció dels usuaris i consumidors europeus a internet i que establiran obligacions més estrictes a totes les empreses que operen a internet, sobretot a les grans plataformes com Google o Facebook.

Tot i que l’aprovació d’aquestes normes no es preveu fins a principis del 2023, les estem estudiant i estem fent comentaris als representants de la Unió Europea per millorar els aspectes que es refereixen als usuaris dels noms de domini.

Assemblea general GeoTLD

El grup de GeoTLD, del qual el .barcelona és membre, és una associació que representa els interessos dels dominis geogràfics, culturals i lingüístics, i els seus representants treballen per donar un paper més rellevant a internet a les comunitats que representen.

El tema principal de l’assemblea va ser precisament aquest nou marc legal europeu d’internet. El nostre objectiu com a representant de la comunitat .barcelona dins dels òrgans de govern d’internet és oferir als ciutadans i usuaris d’internet que representem la possibilitat d’expressar-se i de posar de manifest les seves preocupacions.

En aquesta assemblea anual també es va aprofitar per presentar el redisseny de la nova web, geotld.group, que incorpora una secció col·laborativa de notícies a càrrec de tots els seus membres. També va destacar la presentació d’un nou vídeo pensat per difondre internacionalment què és i els principals avantatges del dominis geogràfics.

Augmenten els ciberatacs durant la pandèmia

La pandèmia de la covid-19 ha comportat una transformació digital en tots els àmbits: les escoles es van veure obligades a impartir les classes i tota la relació amb l’alumnat a través d’internet i una gran part de les empreses van instaurar el teletreball entre els seus equips i algunes ho mantindran o ho combinaran amb l’activitat presencial a l’oficina.

Però no només això, un estudi confirma que la creació de nous dominis a Europa creix un 20% a causa de la pandèmia, aquest augment es deu molt probablement al fet que molts negocis han hagut de transformar-se i fer-se presents a internet per continuar oferint els seus productes i serveis als clients.

No obstant això, la transformació digital també té un costat negatiu, i és que l’augment dels ciberatacs durant el 2020 ha estat exponencial, i la meitat es deuen a l’augment del teletreball provocat per la pandèmia: “Més de la meitat de les organitzacions no estaven preparades per a la digitalització que ha calgut per implementar el teletreball”, assegura un estudi fet per ACCIÓ i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

El mateix estudi afirma que “es calcula que l’any 2021 cada 11 segons hi haurà un ciberatac a escala mundial. Aquesta dada ha augmentat significativament els últims anys: el 2016 la mitjana era de 40 segons.”

Dos dels atacs informàtics més habituals són, d’una banda, el ransomware, un programari maliciós o virus que xifra tot el contingut d’un ordinador i demana un rescat per desxifrar-lo. Si entra en una empresa i en xifra tots els ordinadors, és una catàstrofe. D’altra banda, el phishing, o frau a través de la suplantació d’identitat, que es dirigeix tant a empreses com a particulars: reben un missatge via correu electrònic o mòbil que demana dades o contrasenyes. Un dels fraus més habituals és fer-se passar per una entitat bancària, enviar un missatge per demanar que es confirmin l’usuari i la contrasenya i, a partir d’aquí, ja es té accés al compte corrent.

Com es poden identificar els fraus a través d’internet?

Una manera ràpida d’identificar-los és observant el domini al qual ens volen dirigir. En aquests tipus de frau, tant el ransomware com el phishing, és probable que intentin suplantar la identitat d’organitzacions reconegudes, ja sigui per fer-nos descarregar un virus o per tenir accés a les nostres dades d’usuari. Però una dada important que no podran suplantar és el domini de l’organització real.

Seguint amb l’exemple del banc, imagina’t que contacten amb tu del teu banc, “Banc segur”, i que saps que la seva pàgina web és bancsegur.barcelona. Si reps un correu o missatge d’aquest banc que et demana que accedeixis a una pàgina que sigui bancsegur.xxxxx.barcelona, això et dona pistes que es tracta d’un frau. Per què? Doncs perquè en aquest cas el domini és xxxxx.barcelona, i bancsegur.xxxxx.barcelona és un subdomini. És a dir, sempre ens hem de fixar en el que hi posa just abans de .barcelona (o .cat, .com, .es, etc.).

Si tot i així tens dubtes, el més recomanable és no respondre al missatge i contactar amb l’organització per altres vies, ja sigui el telèfon d’atenció al client, les xarxes socials o el correu de contacte que tenen al web que consultis habitualment.

Més dones al sector tecnològic, menys bretxa digital de gènere

En marxa una nova mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona que actualitza l’estratègia municipal per combatre la bretxa digital de gènere i promoure l’equitat en les TIC. En total són una cinquantena d’accions per incrementar la presència de les dones en el mercat tecnològic, impulsar la formació digital i promoure les carreres científiques entre les nenes.

Amb un pressupost de dos milions d’euros i un full de ruta a tres anys vista, la nova mesura de govern per a l’equitat de gènere en els entorns tecnològics dona un nou impuls a la promoció de les dones en l’àmbit digital i potencia la perspectiva feminista en la construcció d’una societat cada cop més tecnificada.

Assolir la igualtat en l’àmbit tecnològic és fonamental per construir una societat més justa, que garanteixi les mateixes oportunitats a les dones i les nenes a l’hora de dedicar-se professionalment a una carrera científica o tecnològica. Aquesta reivindicació també forma part de la lluita feminista, i enguany, per la campanya del 8 de març, adopta la iconografia d’una onada col·lectiva i combativa.

Situació de les dones en el sector de les TIC

Tot i que Barcelona és pionera i capdavantera en l’àmbit tecnològic, calen més accions per consolidar un model de ciutat més paritari i equitatiu en creació, disseny i producció de tecnologia. Actualment les dones només ocupen el 26% dels llocs de treball vinculats al sector de les TIC, i només el 8,6% de posicions tècniques.

La baixa presència de les dones en el mercat laboral digital en reforça encara més la discriminació i la invisibilització en l’àmbit tecnològic i científic i els en dificulta l’accés.

Quatre línies estratègiques per combatre la bretxa digital

La nova mesura de govern s’articula en quatre grans objectius i 51 accions específiques:

  1. Facilitar l’accés laboral de les dones al sector de les TIC: inclou la creació de programes de formació digital i de llocs de treball, com el pla de capacitació BCNFem Tech, destinat a incorporar al mercat laboral una cinquantena de dones en situació vulnerable com a professionals de la programació i el desenvolupament de webs.
  2. Donar suport a les dones del sector TIC: és necessari visibilitzar i reconèixer la contribució de les dones al desenvolupament de les indústries tecnològiques, a més de fomentar-ne la participació en les polítiques públiques. En aquest sentit, la mesura recull la creació d’una xarxa de dones BCNFem Tech i l’impuls de projectes de dones tecnòlogues emprenedores.
  3. Més contractació pública de dones: es preveu la incorporació de clàusules de gènere als contractes amb proveïdors del sector tecnològic, a més de la creació d’un equip intern de dones tecnòlogues que potenciï la formació digital de les treballadores municipals.
  4. Nenes científiques i tecnòlogues: fomentar les carreres científiques i tecnològiques entre les més petites és fonamental per assegurar l’equitat en la societat digital del futur. Per garantir aquesta equitat, el full de ruta inclou una iniciativa de Steam per a nenes de primària en col·laboració amb el Mobile World Congress i acords amb universitats per incrementar la presència de dones en els estudis tecnològics.

Participa en la recollida d’iniciatives ciutadanes en defensa dels drets digitals

Barcelona es proposa reforçar el coneixement ciutadà en la nova realitat digital i, juntament amb Xnet i el Grup Ciutadà sobre Polítiques Digitals (GCPD) llança una crida per recollir iniciatives engegades per la societat civil barcelonina en la defensa dels drets digitals.

Volem que aquest ecosistema ciutadà sigui motor de canvis i que marqui el camí de la participació de Barcelona en la Coalició internacional de les Ciutats pels Drets Digitals.

Les ciutats són els seus habitants

Mitjançant aquest projecte, l’Ajuntament de Barcelona, Xnet i el GCPD faran un mapatge per donar visibilitat a tot el que està fent la ciutadania en l’àmbit de la defensa i la promoció dels drets digitals.

La informació recollida es retornarà a través d’un repositori web obert.

El procés finalitzarà amb una presentació pública per donar a conèixer les iniciatives a la ciutadania i per crear sinergies entre els diversos grups i persones actives implicades. Aquest acte permetrà que aquest ecosistema sigui conegut i puguin servir d’exemple i inspiració a d’altres organitzacions cíviques. A l’acte es faran públiques totes les iniciatives i es destacaran entre cinc i deu en particular.

El recull total d’iniciatives també es presentarà a la resta de la xarxa Cities for Digital Rights  a fi que esdevingui una referència per a altres ciutats i s’estableixin col·laboracions.

Ecosistema Ciutadà pels Drets Digitals

Si ets una persona, grup, entitat o empresa activa en l’àmbit dels drets digitals, pots ser part de l’Ecosistema Ciutadà pels Drets Digitals de Barcelona participant en aquesta recollida d’iniciatives.

Només cal enviar fins a un màxim de tres iniciatives ja fetes a Barcelona o des de Barcelona que ajudin a entendre o desenvolupar un o més dels àmbits següents*:

  1. Accés universal i igualitari a Internet – Neutralitat de la xarxa.
  2. Privacitat digital i protecció de dades.
  3. Ètica dels algoritmes.
  4. Democràcia electrònica i governança distribuïda digital.
  5. Accés al coneixement i la informació per protocols digitals oberts. El digital com a forma d’accés i expansió dels drets fonamentals.

Com hi pots participar?

Participa omplint el següent formulari.

La convocatòria està oberta del 19 de gener al 21 de març del 2021.

* No es tindran en compte les iniciatives amb finalitat d’emprenedoria o sobre emprenedoria en línia, no perquè no siguin importants sinó per poder limitar el marc del projecte. Ara bé, si la iniciativa és d’una empresa i serveix als drets digitals o implica el digital per a l’expansió dels drets, s’inclourà al recull.

La pandèmia posa de manifest les desigualtats en l’ús de les TIC

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’ha incrementat durant els darrers mesos en un 62%, com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19. El teletreball, l’educació en línia i l’administració electrònica són les activitats que lideren aquest increment, que ha estat lleugerament superior a les zones de renda mitjana, mitjana-alta i alta que a les zones de renda baixa o mitjana-baixa.

Aquestes són les principals conclusions de l’Informe sobre la bretxa digital a Barcelona el 2020, realitzat per la Fundació Bit Habitat amb la col·laboració de la Mobile World Capital per analitzar l’evolució de la bretxa digital a la ciutat, així com l’impacte de la covid-19 en els usos de les TIC. L’informe es basa en l’enquesta feta a 2.542 persones durant la tardor del 2020.

La immensa majoria de la ciutadania de Barcelona està connectada a internet (92%). Només un 8% de les llars no disposen de connexió a internet, i la majoria d’aquestes llars, un 55%, estan formades per persones de més de 74 anys. Destaca que la bretxa de connexió per nivell de rendes s’ha reduït notablement a Barcelona durant els darrers 4 anys. A les llars de renda baixa el nivell de connexió ha passat del 75% al 91%; d’aquesta manera s’ha reduït a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta, que han passat del 91% al 97%.

Teletreball

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades han pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància al llarg d’aquest període, però un 39% no va poder teletreballar, perquè la seva feina no es podia fer a distància.

L’enquesta mostra diferències significatives segons la renda: el 56,3% de les persones que viuen en àrees de renda baixa no van poder teletreballar, però només un 24% de les persones que viuen en àrees de renda alta es van trobar en aquesta situació.

Educació

L’educació a distància ha estat possible, en gran mesura, gràcies a les TIC. Un 73,2% dels i de les menors de 16 anys escolaritzats han pogut seguir els seus estudis de manera telemàtica durant el confinament, segons declaren les persones enquestades que conviuen a la mateixa llar, i un 26,8% no ha pogut fer-ho.

Ara bé, a les llars de renda baixa, més d’un 50% dels que no han seguit l’educació en línia ha estat perquè no tenien dispositius suficients, no disposaven de bona connexió o no tenien la formació necessària. En els trams de renda més alts, aquests motius només representen el 20-22% de les respostes.

Administració electrònica

Paral·lelament, la situació de confinament i la crisi sociosanitària han disparat els tràmits mitjançant l’administració electrònica. Més del 75% de les persones que viuen en àrees de renda mitjana o superior han fet tràmits electrònics amb l’Administració, però només el 63% de les àrees de renda baixa.

Un 81,9% de les persones amb estudis universitaris han realitzat aquest tipus de tràmits, però només el 28,7% de les persones sense estudis. I més del 80% de les persones de menys de 55 anys els han utilitzat, però només un 34% dels majors de 75 anys.

Anàlisi qualitativa del programa Agents TIC

Del 21 de setembre al 27 de novembre de 2020, el programa Agents TIC —impulsat per l’Ajuntament en el marc del Pla de xoc d’inclusió digital, per acompanyar la ciutadania en la realització de diferents tràmits electrònics amb l’Administració— ha resolt 3.068 tràmits electrònics i ha atès presencialment més de 1.904 persones, a les quals ha dedicat una mitjana de 30 minuts d’atenció.

Dues de cada 3 persones han requerit suport per demanar ajuts de tipus econòmic: el 33%, per a subsidis i prestacions per a la desocupació; el 21%, per sol·licitar l’ingrés mínim vital, i el 7%, la renda garantida de ciutadania.

La bretxa digital, vinculada no només a l’equipament sinó també a les habilitats digitals, és més profunda entre la població més vulnerable.

En vols més informació?

A Ca l’Alier, el Centre d’Innovació Urbana i seu de la Fundació Bit Habitat, s’hi pot veure una exposició sobre la bretxa digital a la ciutat. A més, totes les dades de l’enquesta es poden consultar al web de lOpen Data BCN.

La creació de nous dominis a Europa creix un 20% a causa de la pandèmia

La pandèmia i, en especial, el confinament de la primavera han provocat un lleuger augment en la creació de nous dominis.

Ja sigui per la recomanació del teletreball o per la impossibilitat d’atendre els clients als establiments tradicionals, des que va començar l’any la creació de nous llocs web al territori europeu ha augmentat en un 20%, amb un pes destacat del comerç electrònic.

Les dades pel que fa al total d’Europa les aporta el Consell dels Registres Nacionals de Dominis de Nivell Superior Europeu (CENTR), que té l’objectiu de promoure i participar en el desenvolupament d’alts estàndards de registres de dominis de nivell superior (ccTLD), és a dir, els dominis de dues lletres que responen als codis de país.

Per exemple, els dominis .es han arribat a xifres del 2013, i el domini italià .it ha batut el seu rècord històric, amb més de 60.000 registres.

Amb l’excepció del mes d’agost (estiu a l’hemisferi nord i, per tant, a Europa), l’activitat de registre va ser elevada i el creixement mitjà va augmentar un 0,9% durant el darrer trimestre (un 3,4% durant els darrers 12 mesos).

En el moment més àlgid del primer confinament, el nombre de creacions va augmentar un 20% respecte a la mateixa època del 2019. Es manté el dubte de si aquest creixement és degut a les conseqüències de la pandèmia. Si fos el cas, caldria revisar quants d’aquests dominis renovaran un cop passi la crisi sanitària.

La mitjana de renovacions del .barcelona ha pujat un 10% respecte a l’any passat i un 3% respecte al 2018. Es tracta d’una dada que permet assegurar que, tot i mantenir la fidelització prou alta, el domini té encara marge per millorar-la.

“Barcelona accelera” en l’aposta per les empreses emergents innovadores

La nova iniciativa “Barcelona accelera” invertirà fins a deu milions d’euros en sis fons de capital de risc privat amb la intenció d’impulsar les empreses emergents innovadores de la ciutat i preservar la competitivitat de l’ecosistema emprenedor i digital. Les societats d’inversió seleccionades hauran d’invertir, com a mínim, el triple de l’import concedit i s’hauran de comprometre a destinar una quantitat equivalent a empreses liderades per dones.

Se’n poden beneficiar les empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona que formin part dels sectors estratègics definits al Barcelona Green Deal, l’agenda econòmica de Barcelona.

Es tracta dels sectors amb més capacitat de generar valor afegit, crear ocupació de qualitat i situar la marca de ciutat en un context global: economia digital, indústries creatives, economia verda, indústria 4.0, salut i bio, esport i tecnologia de l’esport, alimentació i tecnologia dels aliments i economia blava.

Aquesta mesura s’emmarca en l’estratègia per reactivar i fer créixer l’economia de la ciutat, fer front als efectes de la covid-19 i reforçar Barcelona com a capital digital del sud d’Europa.

Torna la Smart City Week, centrada en la inclusió digital

Del 9 al 15 de novembre tindrà lloc la tercera edició de la Smart City Week, amb el lema “Reconnectem Barcelona: ciutat, societat i tecnologia”. Organitzat conjuntament amb la Fundació Municipal Bit Habitat, el programa inclou més de trenta activitats gratuïtes en línia per reflexionar sobre la inclusió digital a la ciutat, una prioritat per contribuir a millorar la situació de les persones per a les quals la tecnologia encara és una barrera.

Aquesta edició amplia la mirada per obrir el debat a la ciutadania i analitzar les oportunitats que ofereixen els avenços tecnològics per aconseguir ciutats més sostenibles, justes i inclusives.

Entre les activitats hi haurà conferències, debats, tallers, exposicions, cinema documental i iniciatives per a famílies en tres itineraris que constitueixen el fil argumental del programa:

  • La ciutat que veiem: està associada a activitats relacionades amb l’accés a la tecnologia, els espais connectats i l’explicació de l’espai urbà.
  • La ciutat que no veiem: és la de les infraestructures que possibiliten interaccions digitals i que s’associa a activitats relacionades amb l’explicació de la ciutat digital i la capacitació.
  • La ciutat que imaginem: és la ciutat del futur i presenta activitats relacionades amb l’ecosistema innovador i de projecció de futur.

A més, BIT Habitat, el centre d’innovació urbana ubicat a Ca l’Alier, inaugurarà una exposició sobre la bretxa digital. Amb el nom “Una visió analògica de la desigualtat digital”, la mostra pretén aprofundir en la cursa cap a la digitalització total.

Biennal de pensament 2020: reflexions compartides amb més de setze mil persones

Amb aquesta segona edició, la Biennal de pensament es consolida com un esdeveniment central en la promoció de la cultura i la participació a la ciutat, un espai obert que permet dialogar i reflexionar sobre els reptes de futur i que aborda temes tan diversos com l’emergència climàtica, la revolució tecnològica, la democràcia, la ciència o el feminisme.

Les mesures sanitàries i de seguretat que s’han mantingut en tots els actes i els espais de la Biennal han permès garantir la celebració de totes les activitats programades. L’aforament mitjà de les activitats presencials de la Biennal ha estat d’un 75%, amb l’assistència total de més de sis mil persones. A aquesta programació s’ha afegit la +Biennal, amb una quarantena de propostes més, impulsades per les entitats, per apropar el debat i la reflexió a tota la ciutat.

Pel que fa a les activitats de la Biennal que la ciutadania ha pogut seguir des de casa, els directes emesos a través del web han acumulat prop de deu mil visualitzacions. L’activitat que ha tingut més seguiment en directe i reproduccions en diferit ha estat “Les veus del planeta”, amb la participació de Vinciane Despret, Antoine Bertin, Donna Haraway, Maria Arnal, Irene Solà i Maria Sánchez, amb més més de mil vuit-centes visualitzacions.

Tots els actes retransmesos en directe durant els sis dies de la Biennal es poden recuperar i tornar a veure al web de “Ciutat oberta”.