A .barcelona inaugurem una secció que parlarà d’altres ciutats amb domini propi. Un dels exemples més coneguts és el d’Estocolm, que en pocs anys ha aconseguit que el .stockholm sigui el domini per a tots els webs relatius a l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Tot un exemple de l’ús i la implantació d’un domini de ciutat.
En aquesta entrevista parlem del domini .stockholm amb Marcelle Abou Haidar Johansson, cap de projectes del Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Estocolm.
Marcelle, quin és el teu rol dins l’organització .stockholm?
Abans de treballar com a gestora de projectes al Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Estocolm, havia treballat amb el registre dels dominis .se i .nu. Gràcies a aquests coneixements previs, el 2016 em van demanar que m’incorporés al Departament de Comunicació de l’Ajuntament per gestionar el projecte del llançament del TLD .stockholm.
Des de llavors que treballo en la implementació del TLD en les comunicacions en xarxa, així com en l’actualització i el desenvolupament dels nous webs de l’Ajuntament d’Estocolm.
El perfil de l’usuari del .stockholm és exclusivament institucional, tot i que s’anirà obrint gradualment a altres usuaris privats. Quins creus que seran els perfils més interessats a fer servir aquest domini?
Com que vam fer un “llançament intern” del .stockholm només per a l’organització de la ciutat, esperàvem que això donés al TLD un estatus d’identitat, de pertànyer a Estocolm. Per tant, crec que aquest domini serà més interessant per a empreses i organitzacions que tenen una identitat molt lligada a la ciutat d’Estocolm.
Aquests anys hem rebut diverses consultes de petites i mitjanes empreses de la ciutat que han demanat de poder registrar un domini .stockholm. Ens basem en això per creure que serà el perfil més interessat en el domini.
Quins valors de la ciutat d’Estocolm són els més reconeguts pels usuaris d’aquest domini?
D’ençà que vam incorporar les noves pàgines web amb .stockholm, el domini representa una tecnologia més avançada i moderna, una millor adaptabilitat als usuaris i més accessibilitat web. A més d’una forta identitat amb la ciutat d’Estocolm.
Ens podries explicar el cas d’èxit més representatiu del domini .stockholm?
Personalment, m’encanta la feina que hem fet amb el web principal de l’organització de la ciutat. És un multisite en què convergeixen visualment i tècnicament diversos llocs web més petits. Cadascun d’aquests llocs és un servei específic que ofereix la ciutat. Per exemple, un centre de preescolar (förskola en suec), un centre d’atenció a la tercera edat, serveis per a empreses, etc. Tots tenen el seu propi domini .stockholm. Això ajuda molt a comunicar específicament sobre aquest servei en concret. Fent servir un dels exemples anteriors, si volem que la gent inscrigui els seus fills a preescolar, els conduïm a förskola.stockholm. Allà recollim tota la informació necessària sobre com fer la inscripció, a més de tot allò relatiu a aquest servei.
Això suposa un canvi respecte a l’estructura del nostre antic web, en què cada informació s’agrupava en el mateix lloc en estructura d’arbre. Al final eren més de tres mil pàgines, cosa que dificultava bastant trobar la informació que es buscava. Fins i tot els enllaços directes eren més llargs. De la nova manera és més directa i entenedora.
D’entre tots els dominis de la ciutat, quin és el teu referent i per què?
Els dos primers llocs web que vam fer, förskola.stockholm (preescolar) i äldreomsorg.stockholm (gent gran), van servir per provar la nova estructura i són els que fa més temps que conviuen amb els ciutadans. Per això els tenim molta estima, i a més, són els més populars.
Tot i això, els meus preferits són äldreomsorg.stockholm i motionera.stockholm. En primer lloc perquè vaig treballar personalment en la conceptualització i posada en marxa d’aquests dos llocs, però també perquè el resultat va ser una gran millora respecte a com s’accedia anteriorment a la informació. També són molt bonics visualment, i els dominis són molt encertats comunicativament. És una de les principals raons per la qual m’encanta treballar a l’Ajuntament d’Estocolm amb el domini .stockholm.
Com es va decidir que el domini .stockholm fos exclusivament d’ús institucional?
Va començar per casualitat. Hi ha certes lleis i certs reglaments que prohibeixen a l’Ajuntament cobrar per un servei o obtenir-ne beneficis, si no és que es decideixi des de l’Ajuntament mateix o a través d’una de les seves empreses. Com que el termini per sol·licitar la titularitat del domini .stockholm era més curt que el temps que es trigaria a prendre la decisió sobre això, l’equip que treballava en aquell moment per sol·licitar el domini .stockholm va decidir que només el faria servir per a ús institucional.
Per descomptat, el pla era obrir-lo més endavant al públic general. Tot i això, ara que l’utilitzem d’aquesta manera, ens sembla molt natural i la millor decisió per a la ciutat d’Estocolm.
Com va ser el procés de canviar totes les pàgines web de l’Ajuntament de .se a .stockholm?
La feina més feixuga va ser convertir stockholm.se en diversos llocs web més petits amb dominis .stockholm. Aquest procés en molts moments va ser un repte. El més important va ser la feina prèvia, tenint en compte que cada servei municipal està descentralitzat i la majoria d’ells tenen gestors propis i el seu propi personal de comunicació. En la majoria dels casos, la nostra oficina central de comunicació va topar amb la por de comunicar a la resta de l’organització municipal que volíem modificar tots els dominis d’un dels llocs web més grans de Suècia.
La nostra agència de consultoria web també tenia molt pocs coneixements de com fer aquest tipus de tasca, de canviar a un TLD que no s’havia utilitzat mai abans. Així que al començament també es van mostrar molt cautelosos i reticents.
Però parlar amb altra gent del sector dels noms de domini, observar l’experiència d’altres ciutats, regions i marques per veure com treballaven amb els seus dominis, ens va ajudar a elaborar un pla d’acció per al canvi.
El que ens feia més por era perdre el trànsit dels motors de cerca, que era aproximadament el 60% del total en l’antic web. Amb el treball d’investigació previ vam arribar a la conclusió que el més important era assegurar-nos que tots els nostres visitants seguissin trobant el que cercaven. Així, cadascuna de les pàgines de l’antic web va ser assignada a una nova pàgina del nou web. Com que ens vam esforçar a eliminar el text innecessari i netejar el que hi havia, el resultat va ser que a vegades deu o fins i tot vint pàgines van ser redirigides a una sola pàgina del nou lloc web. Es van fer 301 redireccions d’enllaços antics!
Tal com havíem previst, els primers mesos vam caure pel que fa a SEO, però després ens vam recuperar. També vam posar en marxa els minillocs web independents d’un en un, i els vam enllaçar tots junts. Així, els dos primers webs de preescolar i de gent gran van ajudar a d’altres webs posteriors, ja que havien aconseguit un bon posicionament.
Com a complement d’aquesta feina, estem canviant els altres dominis de la ciutat (a part de stockholm.se) al nou .stockholm. Aquesta feina encara està en curs, però resulta més senzilla ara que hem superat la feina feixuga del principi.
La gent identifica el domini .stockholm amb l’Ajuntament de la ciutat? Creus que és un canvi positiu?
M’agradaria poder dir que sí de seguida, però sincerament crec que hi ha dos tipus de persones: les que s’interessen pels noms de domini i s’hi fixen i les que senzillament volen arribar a la informació que necessiten. Les primeres sí que es fixen en la URL i identifiquen .stockholm amb l’Ajuntament. Les segones probablement ni s’han adonat que hem canviat el domini, tot i que el facin servir diàriament. Aquestes són el grup més nombrós, i també la raó més important del nostre gran posicionament als motors de cerca. Ja que sense aquesta eina no ens trobarien mai.
En general veiem un canvi molt positiu i estem molt contents amb les reaccions dels visitants als nostres llocs web. Tot això gràcies a la feina que hem realitzat amb el web, treballant amb la nostra identitat, el perfil de marca, el contingut, les proves d’usuari, l’accessibilitat i la SEO, entre d’altres.
