En el moment que registrem un domini, som els propietaris dels drets per fer servir aquest nom de domini durant un període determinat. Aquest domini, però, pot canviar de nom o organització en qualsevol moment. I moltes vegades el registrador de domini no cobra diners per fer aquesta operació.
Aquest fet fa que molta gent entri en l’especulació de dominis i registri noms susceptibles que altres persones o organitzacions els necessitin en algun moment, per així revendre’ls i fer negoci. Sobretot als inicis d’internet es van pagar veritables fortunes per registrar noms de domini.
Avui en dia ja no es paguen milions de dòlars per un domini, ja que hi ha múltiples combinacions i, a part, la majoria de gent fa servir els motors de cerca com Google per trobar una adreça. Per tant, el posicionament és clau. Tot i amb això, el nom de domini continua sent molt important i sempre hi ha gent disposada a pagar una mica més pel nom que tenia pensat. Moltes empreses han construït la seva identitat de marca sobre un nom específic i volen continuar amb aquest nom a la xarxa, com és lògic.
El límit de la legalitat
Comprar i vendre un domini no és il·legal, tot i que hi ha països que prohibeixen registrar noms de domini específics amb la intenció de vendre’ls a una empresa o persona que pot tenir els drets de propietat intel·lectual sobre aquests noms. Segons la Política uniforme de resolució de disputes per noms de domini (UDRP), una part pot impugnar el registre d’un nom de domini d’una altra part si el nom o marca està registrat. Si no es compleix aquesta política, es pot arribar a confiscar el nom de domini i hi pot haver conseqüències legals. Aquesta política de l’ICANN va néixer per combatre la ciberocupació. Aquesta acció consisteix a registrar deliberadament noms de domini corresponents a tercers amb la intenció específica d’obtenir un benefici. I, fins i tot, fer servir el domini amb usos poc adequats per malmetre la marca en qüestió.
Tot i amb això, no sempre és il·legal comprar i revendre un domini. Quan no s’infligeixen danys a tercers és perfectament factible. Prova d’això és la figura dels domainers, inversors especialitzats en gestió de carteres de registres de dominis que, sense entrar en terreny il·legal, especulen amb els noms de domini per treure’n un benefici. L’activitat dels domainers es basa a registrar termes genèrics que poden interessar a grans marques. Alguns exemples serien lloguer cotxes, turisme rural o bé assegurances llar.
Els domainers troben topalls amb les polítiques de registre de certs dominis. Per exemple, si mirem la Política de registre del domini .barcelona trobem també que per registrar un d’aquests dominis s’ha de ser una persona o entitat legal amb un nexe amb la comunitat .barcelona, ja sigui per desenvolupar una activitat lingüística, cultural, turística o comercial o bé d’algun altre caire que condueixi al benefici de la comunitat .barcelona. Prèviament el registrant ha d’exposar l’ús que es pretén fer d’aquest nom de domini. Aquests requisits fan que el nivell d’especulació de noms de domini .barcelona sigui més baix.
