El 10 de febrer es va reunir de manera telemàtica el grup de geoTLD perquè els membres del grup es posessin al dia de les darreres notícies i actualitzacions en el sector i per establir l’esborrany del pla de gestió i activitats per a l’any 2022. A més, es va donar la benvinguda als nous dominis .miami i .boston. Amb aquestes incorporacions, els geoTLD ja comprenen 37 membres d’arreu del món. També es va preparar la sessió dels geoTLD en la pròxima reunió virtual i oberta de l’ICANN, la número 73, que es durà a terme del 7 al 10 de març.

Però quina importància tenen aquestes reunions per als usuaris d’internet? Per respondre a això, cal repassar els actors esmentats i quina importància té cadascun.

• L’ICANN (per la denominació en anglès, ‘Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Nombres’): és una corporació de benefici públic, sense ànim de lucre i amb participants d’arreu del món. Les seves tasques són la gestió de les assignacions de noms de domini i adreces del protocol IP.

• Domain Name System (DNS): tots els dominis d’internet operen dins del DNS. Els usuaris accedeixen a la informació en línia a través de noms de domini i no pas a través d’adreces IP, perquè és molt més fàcil recordar el nom d’una pàgina web que no pas un número de deu xifres.

Un dels problemes més freqüents relacionats amb la seguretat i l’estabilitat dels DNS és l’abús. Aquesta pràctica maliciosa es basa a registrar dominis que facin referència, per exemple, a persones, empreses o marques comercials reconegudes amb la intenció que la part perjudicada accedeixi a recuperar el domini a canvi de diners.

• GeoTLD (Geographic Top-Level Domain): Una de les atribucions de l’ICANN és la creació de dominis genèrics de primer nivell. Entre aquests dominis trobem els geoTLD, que són un tipus de domini d’alt nivell que serveixen i representen àrees geogràfiques, llengües o cultures. Inclouen noms geogràfics com el .barcelona, identificadors geogràfics com el .nyc (New York City) o noms d’origen geogràfic com el .cat. Els GeoTLD permeten, a més, fer servir els caràcters propis de cada llengua, com les grafies àrabs o xineses.