Més dones al sector tecnològic, menys bretxa digital de gènere

En marxa una nova mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona que actualitza l’estratègia municipal per combatre la bretxa digital de gènere i promoure l’equitat en les TIC. En total són una cinquantena d’accions per incrementar la presència de les dones en el mercat tecnològic, impulsar la formació digital i promoure les carreres científiques entre les nenes.

Amb un pressupost de dos milions d’euros i un full de ruta a tres anys vista, la nova mesura de govern per a l’equitat de gènere en els entorns tecnològics dona un nou impuls a la promoció de les dones en l’àmbit digital i potencia la perspectiva feminista en la construcció d’una societat cada cop més tecnificada.

Assolir la igualtat en l’àmbit tecnològic és fonamental per construir una societat més justa, que garanteixi les mateixes oportunitats a les dones i les nenes a l’hora de dedicar-se professionalment a una carrera científica o tecnològica. Aquesta reivindicació també forma part de la lluita feminista, i enguany, per la campanya del 8 de març, adopta la iconografia d’una onada col·lectiva i combativa.

Situació de les dones en el sector de les TIC

Tot i que Barcelona és pionera i capdavantera en l’àmbit tecnològic, calen més accions per consolidar un model de ciutat més paritari i equitatiu en creació, disseny i producció de tecnologia. Actualment les dones només ocupen el 26% dels llocs de treball vinculats al sector de les TIC, i només el 8,6% de posicions tècniques.

La baixa presència de les dones en el mercat laboral digital en reforça encara més la discriminació i la invisibilització en l’àmbit tecnològic i científic i els en dificulta l’accés.

Quatre línies estratègiques per combatre la bretxa digital

La nova mesura de govern s’articula en quatre grans objectius i 51 accions específiques:

  1. Facilitar l’accés laboral de les dones al sector de les TIC: inclou la creació de programes de formació digital i de llocs de treball, com el pla de capacitació BCNFem Tech, destinat a incorporar al mercat laboral una cinquantena de dones en situació vulnerable com a professionals de la programació i el desenvolupament de webs.
  2. Donar suport a les dones del sector TIC: és necessari visibilitzar i reconèixer la contribució de les dones al desenvolupament de les indústries tecnològiques, a més de fomentar-ne la participació en les polítiques públiques. En aquest sentit, la mesura recull la creació d’una xarxa de dones BCNFem Tech i l’impuls de projectes de dones tecnòlogues emprenedores.
  3. Més contractació pública de dones: es preveu la incorporació de clàusules de gènere als contractes amb proveïdors del sector tecnològic, a més de la creació d’un equip intern de dones tecnòlogues que potenciï la formació digital de les treballadores municipals.
  4. Nenes científiques i tecnòlogues: fomentar les carreres científiques i tecnològiques entre les més petites és fonamental per assegurar l’equitat en la societat digital del futur. Per garantir aquesta equitat, el full de ruta inclou una iniciativa de Steam per a nenes de primària en col·laboració amb el Mobile World Congress i acords amb universitats per incrementar la presència de dones en els estudis tecnològics.

La pandèmia posa de manifest les desigualtats en l’ús de les TIC

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’ha incrementat durant els darrers mesos en un 62%, com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19. El teletreball, l’educació en línia i l’administració electrònica són les activitats que lideren aquest increment, que ha estat lleugerament superior a les zones de renda mitjana, mitjana-alta i alta que a les zones de renda baixa o mitjana-baixa.

Aquestes són les principals conclusions de l’Informe sobre la bretxa digital a Barcelona el 2020, realitzat per la Fundació Bit Habitat amb la col·laboració de la Mobile World Capital per analitzar l’evolució de la bretxa digital a la ciutat, així com l’impacte de la covid-19 en els usos de les TIC. L’informe es basa en l’enquesta feta a 2.542 persones durant la tardor del 2020.

La immensa majoria de la ciutadania de Barcelona està connectada a internet (92%). Només un 8% de les llars no disposen de connexió a internet, i la majoria d’aquestes llars, un 55%, estan formades per persones de més de 74 anys. Destaca que la bretxa de connexió per nivell de rendes s’ha reduït notablement a Barcelona durant els darrers 4 anys. A les llars de renda baixa el nivell de connexió ha passat del 75% al 91%; d’aquesta manera s’ha reduït a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta, que han passat del 91% al 97%.

Teletreball

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades han pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància al llarg d’aquest període, però un 39% no va poder teletreballar, perquè la seva feina no es podia fer a distància.

L’enquesta mostra diferències significatives segons la renda: el 56,3% de les persones que viuen en àrees de renda baixa no van poder teletreballar, però només un 24% de les persones que viuen en àrees de renda alta es van trobar en aquesta situació.

Educació

L’educació a distància ha estat possible, en gran mesura, gràcies a les TIC. Un 73,2% dels i de les menors de 16 anys escolaritzats han pogut seguir els seus estudis de manera telemàtica durant el confinament, segons declaren les persones enquestades que conviuen a la mateixa llar, i un 26,8% no ha pogut fer-ho.

Ara bé, a les llars de renda baixa, més d’un 50% dels que no han seguit l’educació en línia ha estat perquè no tenien dispositius suficients, no disposaven de bona connexió o no tenien la formació necessària. En els trams de renda més alts, aquests motius només representen el 20-22% de les respostes.

Administració electrònica

Paral·lelament, la situació de confinament i la crisi sociosanitària han disparat els tràmits mitjançant l’administració electrònica. Més del 75% de les persones que viuen en àrees de renda mitjana o superior han fet tràmits electrònics amb l’Administració, però només el 63% de les àrees de renda baixa.

Un 81,9% de les persones amb estudis universitaris han realitzat aquest tipus de tràmits, però només el 28,7% de les persones sense estudis. I més del 80% de les persones de menys de 55 anys els han utilitzat, però només un 34% dels majors de 75 anys.

Anàlisi qualitativa del programa Agents TIC

Del 21 de setembre al 27 de novembre de 2020, el programa Agents TIC —impulsat per l’Ajuntament en el marc del Pla de xoc d’inclusió digital, per acompanyar la ciutadania en la realització de diferents tràmits electrònics amb l’Administració— ha resolt 3.068 tràmits electrònics i ha atès presencialment més de 1.904 persones, a les quals ha dedicat una mitjana de 30 minuts d’atenció.

Dues de cada 3 persones han requerit suport per demanar ajuts de tipus econòmic: el 33%, per a subsidis i prestacions per a la desocupació; el 21%, per sol·licitar l’ingrés mínim vital, i el 7%, la renda garantida de ciutadania.

La bretxa digital, vinculada no només a l’equipament sinó també a les habilitats digitals, és més profunda entre la població més vulnerable.

En vols més informació?

A Ca l’Alier, el Centre d’Innovació Urbana i seu de la Fundació Bit Habitat, s’hi pot veure una exposició sobre la bretxa digital a la ciutat. A més, totes les dades de l’enquesta es poden consultar al web de lOpen Data BCN.